Blogia
Pa de pessic...

Autorretrat

Mastego idees, mots i alguna fulla

de menta per alleugerir l’estómac.

Hi ha cop – no pas per gust – que se m’escapen

grumolls i m’ennuego. Tossiria,

llavors, si encara fos tan circumspecte

com havia estat sempre. Em posaria

un mocador ben blanc davant la boca

i giraria el cap, i els que em veiessin dirien: és modèlic, no hi ha dubte.

Però ara no puc. Ara quan tusso faig un renou insòlit, se’m sorolla

tot el cos i esbufego amb fúria

incontrolable i agressiva. Tota

la fúria, tal volta, que amaga

darrere el mocador, anys endarrera 

Miquel Martí i Pol

 

1 comentario

David Cos -

Ben triats, aquests poemes.
N'hauríem d'indicar l'autor, comentar-los i assiganr-los el tema: Poeta del mes.