Joan Brossa
Poemes objecte
“Un dia va ser obligatori el carnet d’identitat. Em va semblar que no tenia més remei que fer-me’l. Anar a comissaria ja era prou per a mi i, per això no vaig capficar-me a omplir el formulari. Li vaig demanar que fes. I es va encetar aquest diàleg, després de preguntar-me allò del nom i cognoms i lloc de naixement:- Profesión.- Poeta.- ¿Paleta?- Hombre, no, paleta, no.- Da igual, no se preocupe; pondremos jornalero.I jo el vaig deixar fer, és clar que sí
Silenci
“Silenci”
Escolteu aquest silenci
Joan Brossa
No fan falta, moltes vegades, gaires paraules per dir molt. És clar que és complicat dir molt amb poques paraules, i també és fàcil dir poc amb moltes paraules.
Al meu parer, un poema que diu: “Escolteu aquest silenci”, és un poema molt més entenedor, molt més contundent, no pas menys treballat, que d’altres com els de Foix, i perdó per la comparació. És ben cert que els poemes de Foix, per exemple, estan molt treballats i gaudeixen d’una gran bellesa lèxica però, i repeteixo: al meu parer, són molt més llunyans i incomprensibles que aquest de Brossa. Trobo que Brossa, juntament amb la seva originalitat i atreviment, aconsegueix que, gent jove, després de llegir-se aquest poema, desi el que està fent, sospiri, i pensi. I això és un gran mèrit.
No trenquis el silenci si no és per millorar-lo. Aquesta frase podria ser un sinònim del que jo entenc amb aquest poema. Jo m’imagino en Joan Brossa agafant un full i un llapis, disposat a escriure un poema. I, després de donar voltes al cap, pensa: “I per què he d’escriure ara un poema? Per què vull, ara, expressar-me? Per què aquesta necessitat humana de dir-ho tot, de no callar, de xerrar, xerrar i fer soroll? No heu pensat pas que, potser, de tant en tant, convé escoltar el silenci? Potser, en el món en què vivim, un silenci ens dirà molt més del que puguem escoltar o sentir. Un silenci ens farà pensar. Potser, en el món en què vivim, convé desar-ho tot, i respirar, mirà l’horitzó, i escoltar el silenci, encara que sigui durant una estona. Podríem provar-ho. Tornar als orígens per uns instants...” I va acabar escrivint un poema, expressant-se. Però per després callar. I fer-nos callar a tots. Per recomanar-nos de callar i escoltar el silenci. Donem-li les gràcies.
En fi, ja he dit que aquest poema, tot i la seva simplicitat, diu molt. Fa pensar molt.
Poema visual
El nostre món, tan intern com extern, és molt complex, és abstracte i indomable. Però són les lletres, les paraules, la clau per obrir la nostra ment, la clau per entendre el nostre món.
Aquest poema visual tan simple per fora amaga molt a pensar. Com es pot veure, és el dibuix d’una clau, però que la part superior, la que s’introdueix en el pany, està formada per l’abecedari.
I és que tots sentim igual, tots tenim idees, però només els que tenen la clau de les paraules, poden expressar-ho.