“Un dia va ser obligatori el carnet d’identitat. Em va semblar que no tenia més remei que fer-me’l. Anar a comissaria ja era prou per a mi i, per això no vaig capficar-me a omplir el formulari. Li vaig demanar que fes. I es va encetar aquest diàleg, després de preguntar-me allò del nom i cognoms i lloc de naixement:-          Profesión.-          Poeta.-          ¿Paleta?-          Hombre, no, paleta, no.-          Da igual, no se preocupe; pondremos jornalero.I jo el vaig deixar fer, és clar que sí