Comentari del poema xlix

xlix     

Podríem haver sigut  volves molt
fines surant en l'aire i veure els descar-
rilaments humans dels trens des d'una 
certa altura però estem clavats a terra
cardant llana, picant pedra.          

INCORREGIBLE 

-COM UN ERROR-

Enric Casasses 

Aquest poema és un pensament que es formula l’autor. És un anhel profund, quelcom que podria haver estat però que no és. L’autor ens parla de ser volves de neu, surant, i veure la humanitat des del cel. Però, en canvi, la realitat és ben diferent. L’autor diu que està clavat a terra, i descriu dues feines feixugues i monòtones per tal d’explicar el que fa aquí. Sobta que parli en primera persona del plural, la qual cosa ens pot fer pensar que també ens està incloent a nosaltres, és a dir, al lector. I és que, certament, a ningú no se li farà mai realitat aquest somni de l’autor, tant sols Déu té aquest do.             Per últim, aquest poema acaba amb dos versos amb majúscula, els quals es poden interpretar com una conclusió o, simplement, com dos versos que no tenen res a veure amb la resta del poema. “Incorregible –com un error-“ Aquest adjectiu d’”incorregible” pot ser una descripció de la situació. Una situació sense solució, un somni, una utopia.